ORDENANÇA  DE  REGULACIÓ  D’ACCES  I  ESTACIONAMENT  DE  VEHICLES MOTORS ALS CAMINS DE L’EMBASSAMENT, EL CAMÍ D’ESPERELLES I EL CAMI DE SANT SALVADOR.


CAPÍTOL I

Disposicions generals


Article 1

La present ordenança municipal té per objecte la regulació de l’ús i la defensa dels camins de l’Embassament, el camí d’Esperelles i el Camí de Sant Salvador, dels quals n’és titular el municipi i el desplegament normatiu de la Llei 9/95 d’ accés motoritzat al medi natural així com el decret 166/98 que la desenvolupa.

L’ objecte d’ aquesta regulació pretén garantir i promoure l’ús públic, la conservació i la millora dels camins esmentats, d’acord amb el que preveu l’art. 140 de la Constitució Espanyola, l’art. 237 en relació amb els articles 66.3, 175, 201 i 225 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la legislació concordant.


Article 2


Integren la xarxa viària municipal els camins veïnals que comuniquen les zones de poblament disseminat i els nuclis de població del municipi; els camins rurals que serveixen fonamentalment als fins de l’agricultura i la ramaderia, les pistes forestals de titularitat municipal i els nous camins que siguin executats o autoritzats per l’ajuntament. S’inclouen també dins la xarxa viària municipal els vials inclosos a l’inventari municipal de camins, els camins afectes a un servei públic municipal, els camins d’ús públic la conservació i el manteniment dels quals és a càrrec del municipi i els camins històrics o tradicionals d’ús públic des de temps immemorial, com els camins rals i els camins ramaders no classificats, així com les servituds públiques de pas de les quals l’ajuntament en sigui el titular. Els camins municipals són béns d’ús i domini públic de la corporació local i en la seva qualitat de béns demanials són inalienables, imprescriptibles i inembargables.


Article 3

Als efectes d’aquesta ordenança queden exclosos de la xarxa viària municipal:

  1. Les vies urbanes del municipi.


  2. Les carreteres, inclosos els trams urbans o travesseres.


  3. Els camins construïts pels particulars a l’interior de les seves finques com a elements auxiliars o complementaris de les seves activitats específiques.


  4. Les servituds de pas privades.


    Art. 2.6 de la Llei 37/2015 de Carreteres.


    Article 4


    Pel que fa a la classificació del tipus de camins i pistes i d’acord amb l’article 2 del decret 166/98 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. S’estableixen les següents categories de camins:

    1. Camins forestals, les vies de terra o pavimentades de circulació permanent que serveixen per a la gestió, la vigilància i la defensa de les forests, amb una amplada mitjana de plataforma de 4 metres, que formen la xarxa forestal bàsica.

    2. Pistes forestals, les vies de terra o pavimentades connectades amb les anteriors, i de característiques similars, construïdes primordialment per al transport dels aprofitaments forestals, amb una amplada mitjana de plataforma de 3 metres, que formen la xarxa forestal secundària.

    3. Pistes de desembosc, les vies de terra i de circulació temporal exclusivament construïdes per al transport d'aprofitaments forestals, amb una amplada mitjana de plataforma de 2,5 metres.

    4. Camins rurals, les vies pavimentades o de terra de circulació permanent construïdes per a la millora de les infraestructures agrícoles, ramaderes i forestals, d'unió entre infraestructures agrícoles, ramaderes i forestals, d'unió entre localitats o d'accés a cases o nuclis de població situats en zones rurals.

    5. Camins ramaders, els camins seguits tradicionalment pel bestiar transhumant

      en els seus desplaçaments periòdics per a l'aprofitament de les pastures naturals.

    6. Camins de bast, els antics camins aptes per al pas d'animals de càrrega i no aptes actualment per a la circulació de vehicles de quatre rodes.

    7. Corriols i senders, vials únicament aptes per al pas de vianants.


L’ Ajuntament de Margalef no serà responsable de cap accident ni danys que es produeixin en els camins de la seva propietat, en qualsevol de les seves categories. L’usuari circularà per aquests camins i pistes sota la seva total responsabilitat.

CAPÍTOL II

De la zona de domini i la zona de protecció


Article 5

La zona de domini públic comprèn els terrenys ocupats pels camins municipals i els seus elements funcionals fins a l’aresta exterior de l’explanació. L’aresta exterior de l’explanació és la línia paraŀlela situada a ambdós costats del camí i que separa el terreny contingut en la calçada i la cuneta dels talussos de desmunt, el terraplè o el murs de sosteniment del camí.


Els camins rodats tenen una amplada mínima de 3 metres. L’amplada màxima vindrà determinada per l’amplada de l’explanació.


L’amplada dels camins de nova construcció o dels camins objecte de millora serà la determinada pel corresponent projecte tècnic i ha de tenir una correspondència amb la funcionalitat assignada al camí i basar-se en criteris d’estalvi econòmic i d’integració ambiental i paisatgística.


Als camins rurals tradicionals la zona de domini públic comprèn la totalitat de la plataforma original destinada al trànsit, delimitada per la intersecció d’aquesta amb els marges inferior i superior del camí, o, si és el cas, per l’existència de murs o fites que la delimiten, i inclou el marge inferior del camí fins a la seva base. En absència d’elements que delimitin la plataforma, aquesta tindrà una amplada de 2 metres en els camins de bast o ferradura i de 3 metres en els camins de carro.


Article 6

Es fixen les següents zones de servitud de protecció dels camins i vies rurals:

  1. Pels camins forestals, rurals i ramaders: 4 metres

  2. Per les pistes forestals: 4 metres.

  3. Pels corriols, senders i camins de bast o ferradura: 2 metres.

La zona de servitud serà a cada banda del camí, i s’amidarà respecte de l’eix del mateix.


Article 7

En la zona de servitud no es permet la realització de cap tipus d’obra.


Excepcionalment, quan la prestació d’un servei d’interès general així ho exigeixi i quedi suficientment demostrada la inexistència de solucions alternatives que no impliquin l’ocupació de la zona de servitud, l’Ajuntament podrà autoritzar la

realització d’obres o instaŀlacions, l’execució de les quals haurà d’adequar-se a les prescripcions que en cada cas s’assenyalin en la llicència municipal corresponent.


Sempre que sigui possible, les instaŀlacions, obres i serveis que s’instaŀlin en la zona de servitud, aniran soterrats i es procurarà que no impedeixin el pas de maquinària agrícola, instaŀlant-se en la part més allunyada possible de l’eix del camí.


Les obres que s’autoritzin en la zona de servitud cercaran la màxima integració en el paisatge.


En la zona de servitud no es poden plantar espècies arbòries o arbustives que impedeixin el pas, dificultar les tasques de manteniment o limitin la visibilitat dels usuaris.


Els propietaris de les finques confrontants han d’evitar que les branques d’arbres o

arbustos ultrapassin la línia exterior de la zona de servitud.


És prohibida la instaŀlació de publicitat a l’interior de la zona de servitud.


L’Ajuntament de Margalef ha de vetllar per l’estabilitat i la seguretat dels talussos inclosos dins de la zona de servitud.


CAPÍTOL III

Dels tancaments


Article 8

Es poden autoritzar tancaments vius o morts, de caràcter diàfan o arbustius, o, allà on sigui tradició, el tancament amb murs de paret seca, sempre que no comportin una afectació negativa dels camins d’ús públic i les servituds existents.


Les tanques i murs de contenció es construiran de manera que no afectin les condicions de visibilitat i seguretat del camí ni puguin menyscabar les facultats de l’Ajuntament en relació amb la protecció i l’explotació del domini públic viari del municipi.


Es prohibeixen les tanques fonamentades sobre sòcols continus de ciment o formigó, les parets d’obra, el filat espinós, així com els sistemes que siguin un perill per a la fauna salvatge o que puguin tenir un efecte barrera sobre el seu desplaçament.

No s’admet una alçada superior a 1,20 metres, a menys que hi hagi motius que

justifiquin degudament una alçada major.


Es prohibit l’ús de material de rebuig, com ara portes, persianes, sunyers o pneumàtics per a la construcció de tanques.


Article 9


Les tanques i murs de contenció de parceŀles agrícoles es construiran fora de la zona de servitud del camí. A les riberes les tanques fixes guardaran una distància mínima de 5 metres del marge fluvial.

Les tanques fixes se situaran a 3 metres de l’aresta exterior de l’explanació en les

carreteres convencionals.


Art. 6 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’ aprova el Text refós de la Llei d’ aigües.

Art. 2.6 de la Llei 37/2015 de Carreteres.


Article 10

La instaŀlació de tanques, portes o cadenes als camins requereix necessàriament l’obtenció prèvia de la llicència municipal. Aquesta obligació és extensible als camins de titularitat privada.


Als camins públics les tanques s’han de poder obrir i han de permetre l’ús públic del camí d’acord amb la seva naturalesa (camí rodat, camí de ferradura o camí ramader).


A fi i efecte de prevenir topades i accidents les tanques s’han de dotar dels elements

o senyals necessaris per avisar de la seva existència, també durant la nit.


L’autorització municipal no eximeix l’actor del tancament de les responsabilitats que puguin derivar-se en cas d’accident a causa del tancament del camí.


Els passos canadencs han d’incorporar obligatòriament passos annexos alternatius que permetin el trànsit de cavalleries i bicicletes.


Estan prohibits tots els sistemes que impedeixin la circulació de persones, cavalleries, bicicletes o el pas de la fauna salvatge.

Es prohibeix la instaŀlació de rètols i símbols que neguin la titularitat pública del

camí o indueixin a confusió o dubte sobre aquesta.


CAPÍTOL IV

Règim d’ús


Article 11

  1. L’ús comú general o ordinari dels camins i vies rurals inclou la circulació de persones, cavalleries, ramats, ciclistes, carros, vehicles de turisme, i la de qualsevol vehicle de transport destinat a l’aprofitament normal de les finques rústiques que tenen l’accés pels camins i vies rurals.


  2. Tots els altres usos s’entendran especials, i concretament la circulació de vehicles tipus quads, buggies i motocicletes tot-terreny (excepte els usuaris que no son sotmesos a la prohibició de l’article 13), vehicles de transport de materials qualificats com a perillosos, molestos o insalubres, maquinària de construcció, maquinària destinada a prospeccions i instaŀlacions mineres, circulació motoritzada en grup de caràcter organitzat, curses i proves esportives.


  3. Els camins rurals tradicionals estan destinats específicament al trànsit no

    motoritzat com la passejada, el senderisme i el turisme eqüestre.


  4. El trànsit ramader té prioritat sobre les altres formes de trànsit no motoritzat.


Art. 218. Llei municipal i de règim local de Catalunya. Art. 17. Llei 3/1995, de vies pecuàries.


Article 12

12.1 L’aparcament de vehicles i el seu trànsit pels camins té una clara influència en la qualitat ambiental del nostre entorn i per això és necessari dur a terme un correcte control dels vehicles que aparquin en les àrees o zones d’estacionament. El sistema d’accés regulat per a l’accés i permanència en un mateix espai d’aparcament és un instrument adequat per aconseguir aquests objectius. Per tot això es considera oportú prendre mesures limitant l’accés i l’estacionament a certes àrees del Parc natural de la Serra de Montsant. També es limita la circulació de vehicles destinats a la càrrega i descarrega a uns determinats horaris que s’estableix en un pas de 3 hores, de 8:00 a 11:00 de dilluns a divendres.

Aquestes limitacions es fan amb l’objectiu de preservar l’entorn i la circulació peatonal, i també perquè aquesta zona sigui a on els vianants es poden passejar en tranquiŀlitat i amb absència de renous i contaminació de vehicles.

No obstant l’ anterior, en casos excepcionals l’ Ajuntament permetrà un altre horari per càrrega i descarrega si fos necessari.

En els espais inclosos en el Pla d’ espais d’interès natural no declarats de protecció especial i en els terrenys forestals, s’autoritza la circulació per les pistes i els camins forestals pavimentats o d’ amplada igual o superior a quatre metres, i també pels vials pavimentats i pels camins autoritzats d’una manera expressa. Aquestes autoritzacions han d’ésser degudament justificades i incorporades a l’inventari comarcal de camins i pistes forestals corresponent.


Així s’estableix, per a l’accés als camins la següent normativa:


Els camins que integren la xarxa viària primària poden ser sotmesos a regulacions temporals de prohibició de pas motoritzat a l’ús comú general per motius de presència de neu o gel, per impediment temporal del pas físic del camí, per realització d’obres de millora del camí, per afectar a àrees sensibles de la fauna amenaçada o per motius de sobre freqüentació de vehicles a l’entorn natural, i moments en els que apliqui el procediment operatiu establert pel Cos d’ Agents Rurals de vigilància, prevenció i control d’ activitats de risc davant les situacions de perill d’incendi que es puguin produir.

Subjectes exempts per la circulació de vehicles per la pista forestal d’ Esperelles, Embassament i Sant Salvador i aparcaments que estiguin dins de les zones d’aquests camins:


Tots els següents subjectes que tenen accés rebran un codi unipersonal i intransferible.


  1. Veïns empadronats al terme municipal de Margalef : Gratuït


  2. Treballadors dels serveis necessaris per al municipi o de l’administració sempre i quan duguin a terme tasques professionals a la zona afectada per aquests camins Gratuït


  3. Propietaris d’immobles urbans situats al municipi : Gratuït


  4. Serveis públics de vigilància, rescat i gestió: Gratuït


  5. Adjudicataris d’aprofitaments forestals de pastures i fusta i contractistes d’obres

    a realitzar a la forest comunal de Gratuït

  6. Vehicles no motoritzats (bicicletes, cavalls i similars): Gratuït


  7. Vehicles de persones amb discapacitat acreditada: Gratuït


12.2-. Queda explícitament prohibida l’ acampada i la pernoctació fora dels llocs habilitats, ja sigui en acampada o en caravanes, autocaravanes, furgonetes i tot tipus de vehicle en acte de pernoctació.

Amb caràcter general i fora de les àrees especialment habilitades, la pernoctació a l’aire lliure únicament es podrà realitzar en el transcurs d’excursions o travesses en modalitat alta muntanya que ho facin necessari, d’acord amb la regulació del Parc natural de la serra de Montsant.


Cal recordar que les persones practicants d’aquesta activitat hauran de procurar un impacte mínim en aquest medi, especialment fràgil, i hauran de deixar l’espai en les mateixes condicions que l’han trobat. Per aquesta modalitat d’acampada/pernoctació no és necessària l’autorització de l’òrgan gestor del Parc.


No obstant això, l’acampada en la resta de modalitats es pot practicar sempre i quan sigui amb finalitats educatives, científiques o de gestió i amb una autorització prèvia del propietari del terreny i de l’òrgan gestor del Parc, en compliment del

Decret 148/1992. Per obtenir aquesta autorització, cal fer una soŀlicitud mitjançant

el tràmit online Autorització d’activitats en espais naturals protegits.


La documentació requerida per soŀlicitar aquesta autorització és una relació dels participants: nom, cognoms i DNI. En cas que l’òrgan gestor del Parc ho consideri necessari, per emetre l’autorització, pot requerir a més un plànol amb detall i claredat suficient on s’indiquin els llocs o les àrees on es desenvoluparà l’activitat.”


Article 13

Es prohibeix la circulació motoritzada camins de bast i corriols i senders.

Les prohibicions establertes a l’ article 12 i 13 no són d’ aplicació a l’ accés dels propietaris a llurs finques ni a la circulació motoritzada relacionada amb el desenvolupament de les activitats i els usos agrícoles, ramaders, forestals o cinegètics dels espais afectats o amb la prestació de serveis de naturalesa pública. L’ Ajuntament podrà autoritzar, en supòsits excepcionals, la circulació motoritzada als camins de bast i corriols i senders.


Per facilitar les tasques de vigilància i inspecció dels agents de l’autoritat, l’ Ajuntament de Margalef emetrà un certificat unipersonal per posar visible dins del vehicle a tota aquella persona que compleixi algun dels criteris anteriors i ho soŀliciti expressament a l’Ajuntament.


L’Ajuntament de Margalef es farà càrrec de la senyalització els camins dels que és titular objecte de restriccions.

En els casos que es cregui necessari, a més a més de la senyalització, també es coŀlocaran les corresponents tanques per impedir el pas dels vehicles no autoritzats.


Article 14

Es prohibeix la circulació de vehicles motoritzats camps a través o fora dels camins delimitats a aquest efecte i pels tallafocs, les vies forestals d’extracció de fusta i els camins ramaders, i pel llit sec i per la làmina d’aigua dels rius, els torrents i tota mena de corrents d’aigua, exceptuant aquells vehicles relacionats directament amb el desembosc de la fusta i l’explotació agrícola i ramadera.


La circulació de vehicles de motor pels camins rurals tradicionals que integren la xarxa terciària és prohibida i té la consideració de circulació camps a través.


Es prohibeix la circulació de bicicletes camps a través. L’ajuntament pot prohibir la circulació de bicicletes pels senders i camins de bast o ferradura si aquest

comporta un perill per a la seguretat dels vianants o un deteriorament excessiu dels camins, a causa de l’erosió o d’altres factors, o també si comporta la destrucció o la degradació d’elements patrimonials associats, com ara els empedrats.

A banda de les prohibicions esmentades, seran d’ aplicació les establertes a l’ article 7 de la Llei 9/95 d’ accés motoritzat i l’ article 6 del Decret 166/98.

En relació a les possibles incidències amb animals domèstics i/o salvatges serà d’ aplicació la normativa corresponent.


Article 15

D’acord amb la legislació forestal la circulació amb vehicles a motor per pistes forestals situades fora de la xarxa de carreteres quedarà limitada a les servituds de pas corresponents, la gestió agroforestal i les tasques de vigilància i extinció de les Administracions Públiques competents.

Excepcionalment, l’ Administració Forestal corresponent podrà autoritzar el transit obert motoritzat quan es comprovi l’adequació de la via, la correcta senyalització de l’ accés, l’acceptació pels titulars, i l’ assumpció del manteniment i la responsabilitat civil.

L’ accés de persones alienes a la vigilància, extinció i gestió podrà limitar-se en les zones d’alt risc d’incendi quan així sigui aconsellable, fent-se públic aquest fet de forma fefaent.


Article 16

En absència de senyals que estableixin limitacions específiques la velocitat

màxima de circulació per camins és de trenta quilòmetres per hora.

Art. 13. Llei 9/1995, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.


Article 17.

D’acord amb el que estableix la legislació general sobre circulació, els vehicles amb motor i els remolcs han d’anar sempre identificats amb plaques de matrícula reglamentàries.

Art.5. Llei 9/1995, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.


Article 18

L’ajuntament, d’ofici o a petició dels propietaris de terrenys del terme municipal,

podrà establir circuits

específics adequats a les característiques de determinats tipus de vehicles motoritzats. L’establiment d’aquest tipus de circuits no podrà afectar terrenys inclosos en el Pla d’espais d’interès natural.

Art.12. Llei 9/1995, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

Article 19

Per fer activitats organitzades de circulació motoritzada en grup cal l’aprovació prèvia del recorregut corresponent, sens perjudici de les condicions específiques establertes per altres normatives sectorials.


Aquesta aprovació correspon, amb l’autorització prèvia de les federacions catalanes d’automobilisme i de motociclisme, a l’ajuntament.


L’ajuntament pot suspendre provisionalment activitats ja autoritzades o part d’aquestes per circumstàncies meteorològiques, per incendis o per altres supòsits justificats per a la preservació del medi. Aquesta suspensió es pot ordenar amb caràcter definitiu si l’activitat comporta alteracions en el medi natural de reparació impossible o difícil.

Art.17. Llei 9/1995, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. Article 20.

Per fer competicions esportives cal la conformitat expressa de l’ajuntament i dels propietaris dels terrenys per on passi la prova.


Per tal de garantir la reparació de possibles danys o perjudicis al medi natural durant

les competicions esportives, l’ajuntament exigirà el dipòsit d’una fiança prèvia.


Un cop finalitzada la competició esportiva, l’Ajuntament controlarà que l’entitat organitzadora retiri en un termini màxim de set dies tot el material de senyalització i de protecció que s’hagi instaŀlat per a fer la prova.


Pel que fa a la retirada del material i reparació del terreny:


  1. Un cop finalitzada la competició esportiva, l'entitat organitzadora està obligada a retirar en un termini màxim de set dies tot el material de senyalització i de protecció que s'hagi instaŀlat per a fer la prova. La retirada d'aquest material s'ha de fer sota el control de l'ajuntament respectiu.

  2. El material de senyalització ha d'ésser sempre totalment desmuntable. Es prohibeix expressament d'emprar pintura i de clavar cartells indicadors en els arbres per a senyalitzar.

  3. L'entitat organitzadora de la competició està obligada a reparar, en un termini màxim de trenta dies, els danys produïts en les carreteres, les pistes i els camins per on ha passat la prova.

  4. La fiança a què fa referència l'article 24.3 de la Llei 9/95 d’ accés motoritzat a d'ésser retornada totalment o parcialment després que l'administració que hagi autoritzat la competició certifiqui que no hi ha hagut danys o, si n'hi ha hagut, que s'han corregit en part o del tot.

Art. 26. Llei 9/1995, de regulació de l’ accés motoritzat al medi natural. Art.24. Llei 9/1995, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.


CAPÍTOL V

Senyalització


Article 21

La xarxa de camins se senyalitzarà amb senyalització vertical i horitzontal.


La senyalització de camins i itineraris requereix la prèvia autorització municipal, amb excepció de les efectuades pel Parc Natural del Montsant.


Els camins de la xarxa viària primària pavimentats amb reg asfàltic i destinats específicament al trànsit motoritzat se senyalitzaran d’acord amb les prescripcions tècniques que estableix el Reglament General de Circulació i/o el Manual de senyalització del Parc Natural del Montant.


Els camins rodats no pavimentats i els camins rurals tradicionals es dotaran de senyalització vertical lleugera de tipus direccional i plafons de situació segons el model previst al manual de senyalització del Parc natural de la serra de Montsant.


CAPÍTOL VI

Autoritzacions


Article 22

Per executar qualsevol tipus d’obra o instaŀlació en la zona de domini o en la de servitud, ja sigui fixa o provisional, serà necessària l’obtenció de la prèvia llicència municipal.


Article 23


El tancament perimetral o intern de finques amb tanques així com la coŀlocació de portes, barreres, cadenes o qualsevol altre tipus de tancament en camins de titularitat pública o privada, requereix necessàriament l’obtenció de la prèvia llicència municipal.

Igualment els tancaments amb filats simples, d’un, dos o tres fils, amb electricitat o sense, dotats de suports de fusta o metall clavats a terra sense collar requeriran d’autorització.


Article 24

En el cas d’obres d’instaŀlacions i infraestructures lineals, com ara camins, carreteres, ferrocarrils o canals, l’autorització municipal estarà condicionada a la presentació d’un estudi que identifiqui la possible afectació de camins rodats, camins de bast i ramaders, i itineraris senyalitzats, i les mesures correctores previstes per al manteniment de la funcionalitat de les vies afectades, fent especial esment a les connexions transversals i al tractament dels talussos.


L’empresa o la institució promotora o responsable de les obres ha d’assumir directament els treballs de reposició o condicionament dels camins i la senyalització afectats així com el cost de les obres.


L’Ajuntament podrà exigir el pagament d’una fiança per assegurar la restauració

dels camins i elements afectats.


Article 25

Els usos especials i privatius dels camins i vies rurals municipals, previstos a l’article 11 d’aquesta ordenança, requeriran la prèvia autorització municipal. Per a l’emissió de l’esmentada autorització, serà d’aplicació la normativa de procediment administratiu i de règim local aplicable i/o del Parc Natural en els casos establerts per normativa, amb les següents especificitats:


  1. L’autorització l’haurà de soŀlicitar qui pretengui fer l’ús excepcional.


  2. A la soŀlicitud s’haurà d’especificar clarament els camins afectats i els seus trams, els tipus d’ús que se’n farà, la maquinària que hi transcorrerà i els dies previstos d’utilització. Aquesta soŀlicitud s’haurà de presentar amb l’antelació prèvia de 15 dies a la data prevista d’ús excepcional.


  3. L’Ajuntament resoldrà la soŀlicitud en el termini de 15 dies a comptar des de l’endemà de la seva presentació, excepte que se suspengui la tramitació de l’expedient per causa imputable a l’interessat. Transcorregut aquest termini, més el de la suspensió si és el cas, sense notificar la resolució, s’entendrà atorgada per silenci administratiu positiu.

  4. L’autorització podrà fixar les condicions que es considerin convenients, així com el dipòsit de fiances per garantir la reposició i reparació dels camins afectats, si és el cas.


Article 26

Les persones físiques o jurídiques soŀlicitants de les autoritzacions, o subsidiàriament les que realitzin els usos especials, respondran dels danys ocasionats en els camins i vies públiques.


CAPÍTOL VII

Modificació xarxa viària


Article 27

Correspon al Ple de l’Ajuntament l’adopció de qualsevol decisió sobre desafectació total o parcial a l’ús públic dels camins, sobre variació del seu traçat o creació de nous camins.


La desafectació dels camins inclosos dins del domini públic municipal només es pot fer efectiva pel procediment específic que estableix el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i altra normativa d’ aplicació.

Arts. 204 i 205. Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Article 28

No es podrà modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins ni el seu traçat

sense la corresponent

llicència municipal. Les modificacions no podran suposar en cap cas alteracions

negatives de l’entorn natural de la zona afectada.


Article 29

L’obertura de nous vials preservarà sempre que sigui possible el traçat dels camins

històrics preexistents a fi i efecte de destinar-los al trànsit no motoritzat.


Article 30

L’Ajuntament elaborarà un catàleg dels camins històrics – camins de bast o ramaders, camins carreteres, vies fèrries abandonades - que ja sigui per llur interès cultural o social, o per llurs característiques tecnològiques o estètiques, amb la presència d’elements singulars, com ara murs de paret seca, empedrats, ponts, oratoris, creus de camí, pilarets, mereixin ser conservats com a patrimoni municipal.

La destinació dels camins històrics catalogats serà la mobilitat no motoritzada en l’àmbit del lleure i el turisme.


Els camins catalogats podran ser declarats bé cultural d’interès local.


Els camins catalogats no podran ser modificats per actuacions d’eixamplament,

pavimentació o millora de camins.


Es podran autoritzar les actuacions que comportin afectacions puntuals dels camins catalogats d’acord amb el que preveu l’article 22 d’aquesta ordenança.


CAPÍTOL VIII

Infraccions i sancions Article 31 Infraccions lleus

Es consideraran infraccions lleus les següents:


  1. Realitzar obres, instaŀlacions o actuacions no permeses en les zones de servitud sense les corresponents autoritzacions i llicències municipals o incomplint les seves condicions, sempre que aquestes siguin legalitzables.


  2. Coŀlocar, llençar, abocar o abandonar en la zona de servitud objectes o

    material de qualsevol naturalesa.


  3. La instaŀlació de tancaments o senyals no permesos mentre no impedeixin

    el pas ni comminin a no passar.

  4. Qualsevol altra conducta considerada infracció lleu per normativa superior.


Article 32 Infraccions greus


Es consideraran infraccions greus les següents:


  1. Realitzar obres, instaŀlacions o actuacions no permeses en els camins o les seves zones de servitud, sense les autoritzacions o llicències requerides, o incomplint les seves condicions, quan no sigui possible la seva legalització posterior.

  2. Deteriorar qualsevol element dels camins directament relacionat amb l’ordenació, orientació i seguretat de la circulació o modificar-ne intencionadament les característiques o ubicació.


  3. Destruir, deteriorar, alterar o modificar qualsevol obra o instaŀlació dels

    camins o els seus elements funcionals.


  4. Coŀlocar o abocar objectes o material de qualsevol naturalesa que afecti la

    plataforma dels camins.


  5. Efectuar encreuaments aeris o subterranis no permesos en els camins i les seves zones de servitud o fer-ne sense l’oportuna autorització o incomplint les seves condicions.


  6. Coŀlocar rètols informatius a la zona de servitud sense l’oportuna

    autorització municipal.


  7. La instaŀlació de tancaments o senyals no permesos que impedeixin

    obstrueixin parcialment el pas.

  8. La cessió del codi unipersonal gratuït a terceres persones

  9. ) Accedir al camí sense haver liquidat la preceptiva taxa.

  10. La comissió de més de dos infraccions lleus dins del mateix any.

  11. L’estacionament en llocs no autoritzats fora de l’horari habilitat.

  12. Qualsevol altra conducta considerada infracció lleu per normativa superior.


Article 33

Infraccions molt greus


Es consideraran infraccions molt greus les següents:


  1. Sostreure, deteriorar o destruir qualsevol element del camí directament relacionat amb l’ordenació, orientació i seguretat de la circulació o modificar-ne intencionadament les característiques o la situació, quan impedeixi que l’element de què es tracti segueixi prestant la seva funció.


  2. Destruir, deteriorar, alterar o modificar qualsevol obra o instaŀlació dels seus

    elements funcionals, quan les actuacions afectin a la calçada o als vorals.

  3. Danyar o deteriorar circulant-hi amb pesos o càrregues que excedeixin els límits autoritzats.


  4. La instaŀlació de tancaments o senyals no permesos que impedeixin

    obstrueixin totalment el pas.


  5. Llaurar els camins.


  6. Les qualificades com a greus quan s’apreciï reincidència.


  7. Fixar tota classe de publicitat a la zona de servitud sense l’oportuna autorització.

  8. Actes vandàlics del sistema de regulació d’ accés al camí o qualsevol acció

    fraudulenta amb l’objecte de fer un mal ús de les instaŀlacions.

  9. La comissió de més de dues infraccions greus dins del mateix any.


Article 34

Les infraccions tipificades en aquesta ordenança seran sancionades tenint en compte els danys i perjudicis produïts, el risc i la intencionalitat del causant, amb les següents sancions:


  1. Infraccions lleus: fins a 750 euros


  2. Infraccions greus: fins a 1.500 euros

  3. Infraccions molt greus: fins a 3000 euros.


Article 35

Les infraccions que ja venen tipificades per la Llei 9/1995, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, en especial les referides a la circulació de vehicles, seran regulades per aquesta mateixa llei.


Article 36


Es prohibeix de forma expressa acampar o pernoctar dins del vehicle en les zones d’Esperelles, Embassament i Sant Salvador fora dels espais habilitats per a tal fi.


Article 37

Serà obligatori que els campaments de joventut, activitats culturals i activitats esportives organitzades per associacions i/o grups culturals, esportius, ..., a més a més dels permisos que estableix la legislació, demanin autorització expressa a l’ Ajuntament de Margalef.


L’Ajuntament de Margalef es reserva el dret de modificar qualsevol punt d’aquesta ordenança mitjançant la modificació de la mateixa amb el compliment dels requisits procedimentals corresponents.